L'estructura i la tècnica narrativa

En una novel·la, a més de la història narrada, dels temes tractats, de la caracterització dels personatges i altres aspectes que podríem anomenar interns o de contingut, són importants també les característiques externes o formals, com l'estructura, el punt de vista adoptat, el temps narratiu, etc. O, almenys, jo així ho he considerat a l'hora d'escriure el llibre.

L'estructura es refereix a la disposició dels materials de la narració al llarg del text. En el cas d'Un himne a l'alegria, jo volia que, a més de suscitar l'interès del lector, l'estructura fos artística per si mateixa, és a dir, que enclogués elements de bellesa que resultessin atractius per al lector. Per això, tenint en compte el títol i el tema principal de la novel·la, l'"índex" o contingut es va convertir en "Programa", i l'estructura va adquirir la forma d'un concert clàssic, amb tres grans parts o moviments precedits per un "Preludi" i seguits per una coda o "Final". Cadascun dels tres moviments o parts principals es divideix, respectivament, en quatre, dos i quatre capítols amb títols de tipus descriptiu, que formen unitats temàtiques i estructurals extenses, i, al seu torn, els capítols se subdivideixen en fragments d'unes quantes pàgines sense nom ni numeració, petites unitats equivalents a escenes amb contingut temàtic propi o que impliquen una situació o uns personatges específics.

D'altra banda, en els distints capítols s'utilitzen punts de vista diferents. S'usa en tota la novel·la la tercera persona, però, excepte en comptades ocasions en què resultava necessari, he intentat fugir del "narrador omniscient", aquest ésser que tot ho veu i tot ho sap propi dels relats tradicionals. En el seu lloc, he optat per la tècnica de la focalització, segons la qual, tot i que el narrador és extern als personatges i no participa en l'acció, se situa molt proper a algun d'ells i, de manera semblant a la primera persona, narra els fets des del punt de vista del personatge focalitzador, explicant solament el que aquest pot percebre o sentir, o el que pot saber, incloent-hi els seus propis pensaments i sensacions; aquesta perspectiva individualitzada em sembla ideal per a descriure el món interior dels personatges i la manera com viuen els esdeveniments que els succeeixen.

Però el focalitzador no és el mateix al llarg de la novel·la, sinó que aquest varia d'uns capítols a altres. Per descomptat, els protagonistes principals, Lídia i Leandre, focalitzen diversos capítols; però també són focalitzadors d'una bona part de la història altres personatges importants, com Noemí o Neus. Això em permet narrar certs esdeveniments des de més d'un punt de vista; en particular, m'interessava descriure el procés de trobada, de relació i d'enamorament entre els protagonistes, i els sentiments que experimenten, tant des de la perspectiva masculina com des de la femenina, aportada per cadascun d'ells.

Quant al temps narratiu, s'alterna, també en els diversos capítols, el present amb el passat. S'usa el present per als successos que es produeixen en un lapse temporal de menys de vint-i-quatre hores que ocupa el "Preludi" i el "Segon moviment", entre la sortida dels orfeonistes a l'escenari i el desdejuni després de la liebesnacht o nit d'amor entre Leandre i Lídia; és a dir, tot el procés íntim i vital, la vivència musical i amorosa de la protagonista ("un dels seus grans somnis [...], la seva vida sencera, el seu destí"), anunciada ja des del primer paràgraf de la novel·la.

Vaig triar el present per a aquestes parts perquè em semblava la manera més adequada d'apropar el lector a aquesta experiència vital: per sobre dels mateixos fets que se succeeixen, m'interessava reflectir el procés interior i les sensacions dels protagonistes. A més, el present em semblava pertinent per a accentuar el seu caràcter atemporal: tots els dies, en qualsevol part del món, existeixen persones que viuen, que treballen, que gaudeixen amb les seves aficions, que realitzen els seus somnis, que de vegades sofreixen, que s'enamoren i que experimenten la plenitud d'aquest amor.

Entorn d'aquest curt espai de temps present, s'estructura la resta de la narració en passat, introduït des d'un moment indefinit del temps ("Aquell mateix dia..."): els successos anteriors, de vegades intercalats (el passat dels personatges, en ocasions en forma de records o evocacions; els esdeveniments previs al concert i la descripció de l'ambient musical; els antecedents de les setmanes anteriors...) i la trama posterior.

Cadascuna de les parts compleix una funció en aquesta estructura "musical". El "Preludi" serveix, com en moltes contrapartides musicals, per a presentar els motius principals de l'obra; en el nostre cas, té com a objectiu introduir l'acció en el seu moment culminant: la sortida de Lidia i dels seus companys a l'escenari, on interpretaran l'"Himne a l'alegria", quart moviment de la Novena simfonia de Beethoven. El "Primer moviment: Allegro luminoso" presenta, com és habitual en els dels concerts o simfonies, una forma que pretén suggerir la de la sonata clàssica: una exposició amb dos temes principals, corresponents a cada protagonista; un desenvolupament, en què els protagonistes comencen a conèixer-se i a relacionar-se, i una reexposició des d'un altre punt de vista. El "Segon moviment: Adagio trionfante" és el temps lent per excel·lència, en què s'aprofundeix en l'"experiència vital" esmentada, artística i amorosa. El "Tercer moviment: Rondò epico ed eroico" és el característic temps ràpid, d'acció, en què es desenvolupa la trama policíaca, de la qual s'han ofert ja algunes pinzellades en els capítols anteriors, i el seu desenllaç, però que conté també alguns recessos que fan el paper d'episodis contrastants. I, per fi, el "Final: Coda. Allegro brillante", en què la narració en present, pròpia també de la descripció d'un estat, la fotografia d'un instant que correspon a alguns mesos després dels esdeveniments principals, alterna amb el passat per a oferir-nos una recapitulació del destí immediat dels personatges.

Amb aquesta estructura un poc complexa, però intentant no perdre el fil i la claredat en l'exposició, pretenia aportar varietat i interès al relat i fer-lo més amè. Vosaltres, els lectors, sou els qui haureu de jutjar en quina mesura ho he aconseguit.

Un himne a l'alegria, disponible en la tenda Amazon.

Podeu entrar també a la pàgina dedicada al llibre en Facebook i fer clic en "M'agrada" a fi d'estar al dia de tots els continguts.

Pàgina de presentació del web

ENTRADES PUBLICADES:

• Breve descripción de la obra
• Resum de l'argument
• Els temes i les motivacions de la novel·la
• Els personatges de la novel·la
• L'estructura i la tècnica narrativa